Temps de preparació: el que calgui
Dificultat: cap, Cost: baix
Típica de: dels meus millors amics
Música: Jaume Sisa
Ingredients per a 10/12 persones:
Aquesta recepta és molt senzilla,
s´agafa un grup de bons amics i se'ls col·loca en un fred jardí a la nit de sant Joan.
Tots han portat bons plats per compartir (veure receptes en aquest mateix bloc). I parlem de tot, i riem de tot i menges (i bé) i segueixes rient (i molt). I t'espantes amb els petards (i amb els caquis que et cauen de l'arbre). I arriben les coques i el cava i segueixen les rialles i el fred i la son. I ens tapem amb una manta. I fa fred ¡ ¡¡Ja no tenim 30 anys ¡¡Encara que no ho sembla, amb tant bon humor / amor.
Un petó a tots de tots
Enric,
ResponEliminaEts genial.
M'has agafat per sorpresa doncs mai m'havia imaginat aquest tipus de recepta i, al llegir-la, la sorpresa ha esdevingut emoció per lo emotiu del que expliques.
Enhorabona per la idea i per reflectir tant bé les immillorables estones en que "verbenegem" junts.
Et devem aquesta nova categoria de "les festes a taula" que es bàsica doncs sense elles les receptes perdrien sentit d'ésser.
"Doneu-me xampany, que és la nit més curta i el dia més gran"
Una abraçada
Jo tampoc estava preparada... La nit de la revetlla vam menjar, riure i passar fred però no vam plorar. Ja ho diuen que, primer rius i desprès venen els plors però no m'esperava plorar al cap de tres dies. Ha estat d'emoció. Enric, no ho podies definir millor...
ResponEliminaUna abraçada
Deu ser que estic una mica tova pero no he pogut evitar llàgrimes i un bon nus a la gola...
ResponEliminaNo creguis que es una recepta fàcil.Potser es fàcil per a nosaltres peró pensa que som uns privilegiats capaços de posar tan amor a aquesta recepta (i d'altres també)que sembla que tot sigui així per a tothom((i no ho es).Tens raó, els anys passan peró el nostre amor també creix amb ells o almenys jo així ho sento.Un petó molt fort per a tots
Nosaltres no hi erem...però estic segura de que tot va ser entranyable, com sempre. Tens tota la raó Silvia al dir que som uns priviligiats, perque la recepta es molt, molt dificil, no tothom es capaç de fer-la i sobretot de que sigui una recepta que perduri per sempre. La sort que tenim es que l'amor va creixent amb al temps i tot es més fàcil. Una forta abraçada per tots!
ResponElimina